Apostatar arA

Una noticia del diari EL PAIS (aqui la podeu llegir) m'ha fet no oblidar el que he de fer des de fa uns anys: APOSTATAR. La noticia diu que 150 persones van apostatar a la vegada; van desapuntar-se a aquest gran club que es l'esglesia catolica. Apostatar es molt facil, i tots els que ho volen fer, només cal que segueixin 3 passos:
1. Omplir el document de comunicació d’apostasia (fer-ne original i còpia)
2. Adjuntar fotocòpia del DNI
3. Adjuntar la partida de baptisme (no és imprescindible)

A la pàgina http://nosaltresmarxem.cat/ ho trobareu tot molt ben explicat. No espereu més.

Sagrada Tonteria

ha sigut com la meva "sagrada familia" particular... posar i fer funcionar aquest llum...
ho he aconseguit.
un alt percentatge de les ultimes hores l'he passat dalt d'una escala. des de més amunt, no es veuen les coses més clares. I després et fa mal l'esquena...
quina tonteria.

FI de la grabacio del primer EP de FI

18:15. Després de 2 dies grabant, després de poques hores de dormir, després d'alguns quintos i d'altres begudes begudes, després de moltes olives (i una olivera), després de moltes hores al sofà-llit del qual he adoptat forma... després de tot, el primer EP de FI ha estat grabat. Queda tot el tema de muntatge i màstering, però HEM SORTIT DEL BAR i hem grabat 7 temes (6 de propis i una versió per l'aficionat). El niño no existe. No lo sé. No lo sabe nadie. Hem tocat nanes, heavy metal, punk, industrial, grunge i pop clàssic. Hem grabat de tot (ens hem deixat la pluja?). Hem cremat pa. Impagable tot plegat. Les col·laboracions a les veus de simonalien i meritxellsssss. Els crits de Nirvana. Els moments d'aguantar les parpelles. Els cubateins al Dune. Claustrofòbia. Aliens. Nirvana. Moments experimentals. I per acabar, el disc de Notwist de tornada a la ciutat. D'aquí uns dies ho escoltarem. D'aquí un temps ho publicarem. D'aquí uns anys encara ens encantarà. Los campos de maiz. M'en vaig a dormir. 18:29.

Detalls

Porto molts anys sortint per discoteques fosques (hi ha poca llum) de Barcelona. Undead des de que estava a Badalona. Deu fer ja 6 o 7 anys... Ara fa uns dos anys que està a Barcelona. Ahir vaig tornar-hi després de molt de temps. El DJ, el senyor Luismi, segueix al capdavant dels plats. Com sempre, fumant i bebent heinekens continuament. "Quant de temps!" em va dir al arribar. Li vaig portar el "meu" Extreme Sündenfall. Un petit detall. Després DJLuismi va tornar a oferir una bona sessió musical, amb els seus canvis poc aconseguits. Una barreja de guitarres, siniestro del vell, industrial i electro-dark. A més a més, va fer sonar "strawberry Panic". Un gran detall. Com també s'agraeix que el fum que inundava el local hagi disminuït. Tot son detalls. Importants. Com aconseguir el "carinyo" que ha aconseguit el local. Undead per molts anys.