Com que la majoria d'immigrants saben l'alemany, no fan cap esforç per aprendre l'espanyol. En aquest suposat Land de Hessen on es parla espanyol, cada cop hi ha menys gent que parla l'espanyol. Fins i tot, hi ha gent que li fa vergonya, i com que també l'entenen en alemany, es nega a aprendre'l. Els habitants espanyols no volen quedar absorvits pel gran país que es Alemanya, on administrativament pertanyen. No poden demanar independitzar-se. A molts, els fa por i tot. De fet, si ho poguessin votar democràticament, segurament dirien que no. Tots els immigrants (que fa tant i tant de temps que arriben) també votarien. Aquests immigrants no han acabat d'entendre (ja que el Govern de Catalunya no ha fet cap esforç per integrar-los) que el lloc on estan necessita un espai propi. Però mai el tindrà. Tots saben que mai s'independitzaran del gran país on pertanyen. Perquè Catalunya és així. Però deixarà de ser-ho. A les grans ciutats el català està esvaïnt-se. Però ells diuen que l'espanyol està perseguit. Ells defensen el país únic (!), el sol poble. El teu document administratiu d'identificació sempre t'ho recorda. Igual que ells. Però senyors del jurat: jo no pertanyo a aquesta gran merda que és Espanya. Tampoc crec en el gran circ de merda que és el Govern de Catalunya.
Necessitem gent nova, que intenti destruïr tot aquest circ. No es pot fer gaire. Els partits "grans" (quan el número de vots és proporcional a la quantitat estafada) sempre obtenen un percentatge semblant de vots. Com en el bàsquet, els petits detalls son els que compten. I també és qüestió d'estadística. A aquests nous polítics els diria que facin números, que guanyin els petits detalls. A tot el manat de porcs i porques, de dretes, esquerres, teleporqueria i misèria popular... No m'interessen, de veritat. Quan sigui el moment de tot això que ells anomenen democràcia, hi participaré per intentar fer-los-hi-en fora. O segurament per intentar fer-m'hi fora. Seré un petit detall (en contra seu). Vostès, si volen seguir gaudint de l'espectacle, ja saben que han de fer. I mirant les audiències dels programes més vistos, poca cosa canviarà. Notícies sobre polítics corruptes, guerres religioses, fam en algun país pobre, els gols de la jornada; i després humor per passar l'estona, pel·lícula de Hollywood i a dormir. Tranquils, al final, serem espanyols (i gauridem amb el podemos i la selección).
[Moraleja en català? Pedralbes]. Moralina: Espanya 5 - Neurona 0.
(Fotografia i acudit final utilitzats sense permís)
