Sobre un barri de Barcelona

Gràcia: fuck you!

Amb Efectes

De tant en tant, quan torno on agafen pols els discos antics, alguna cosa m'empeny a fer un remember d'algun d'aquells CDs. Aquesta vegada ha estat el torn de Bad Astronaut i NoFX, que han tornat cap a la capital amb el cotxe que condueixo. Normalment no es mouen del cotxe, i tornen al seu punt de sortida amb una escolta més. Però "So long and thanks for all the shoes" ha tingut més d'una oportunitat. Editat dos anys després del més popular dels NoFX "Punk in Drublic", aquest disc encara m'agrada. Cançons de mig minut com "Murder the Government" (que van tocar al festival de la vaca quan encara era als pirineus) o "Dad's bad news", "I'm telling Tim"... Grandiós! De fet, encara estan vius i publicant LPs, EPs i formats cada cop més extranys. Han sigut constants, fent discos molt semblants. I amb portades horribles com la d'aquest "So long and thanks for all the shoes", amb el corresponent artwork interior. I per acabar, un fragment de les lletres de NoFX: "I'm off to Pakistan, learn the laws of islam / Fundamentalism, forget that rock 'n' roll / No cigarette, no drink, in fact / It's difficult to think about getting laid / When you don't even get to see her face / I'm not insane". Un gelat de maduixa, vainilla i xocolata?

..

Astronautes

Sempre que aquest senyor em recorda a Bad Astronaut, faig una visita al mai-espeis del senyor Cape i sempre hi trobo històries noves. Ara diu que a l'estiu farà concerts amb Bad Astronaut, i que està publicant un disc (a cançó per mes) en solitari. De l'activitat passada, les revisions en directe de les cançons de Lagwagon amb el seu amic Jon Snodgrass (van fer tota Europa - Spainisnoteurope), n'ha sortit un disc increíble: "Liverbirds". Ell ho diu així: "Having played many shows together, Joey & Jon recorded the Liverbirds split album to capture the atmosphere of them performing live on each others songs. … And more beer. Always more beer. When in doubt, beer". Es pot comprar/descarregar a través de la seva pàgina web o altres mitjans habituals. És cert que ni l'artwork d'aquest disc, ni dels seus en solitari, podran superar els de Bad Astronaut... però aquest disc és IMMENS. Pianos, dos amics - dues veus, i sobretot moltes guitarres acústiques. Putuserrat...

aquest blog s'està convertint en un àlbum de fotos...