Després de la gran campanya de màrketing, no és gens extrany que el llibre d'aquell escriptor desconegut per mi fins fa pocs dies (un tal sifón) hagi vengut més que cap altre. El que em sembla injustificable és que sigui en castellà i que no hi hagi ni la opció d'escollir. Una festa tant catalana, sense reivindicacions polítiques, amb tantes senyeres... i tot és un sense sentit. La major part dels llibres que es venien eren en castellà. És que cap editor veu que aquest és el moment de fer negocis amb la nostra llengua? No ho entenc.
També crec que la música s'hauria d'unir cada 23 d'abril als llibres i a les roses. Tant que es queixen les botigues de discos i tampoc mouen un dit. Sempre estiren els cables els de sempre. Un apalancament general com de costum... A ningú se li ha acudit regalar una rosa per cada disc que compris el dia 23 d'abril? Tampoc ho entenc.
Tot i així, el 23 d'abril sempre és un dia especial. Don't kill the dragons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada