100 euros i una pena de mort

Hi ha petits moments que et canvien la visió del món. Com per exemple quan, tant tranquil, puges al cotxe i veus q t'han robat el radio. Sempre he cregut que la pena de mort era un càstig bastant excessiu, però en AQUELL INSTANT he cregut que era allò just i necessari. Hi ha vides que valen poc. Quin tros de subnormal ha de voler un radio que no tenia ni marca, que era el més barat de tots (perquè ja l'havien robat un cop) i que s'escoltava malament? El problema però, és més greu; ja que a sobre el cotxe seguia tancat i no tenia cap senyal de força. És això el comunisme? Això és trencar el dia a qualsevol persona. Un disgust. Maleït. Seguiré transformant la meva idea sobre el món i els éssers que l'habiten poc a poc. Així com canvia també, la meva opinió sobre la pena de mort. De veritat. De moment, em fa molta pena el degraciat-fill-de-puta que me l'ha robat.