Desconcert / Breakdown

Aquest matí quan anava a buscar el bus per anar a la feina, he agafat el diari gratuït que agafo davant de la cafeteria d'aquest carrer que hi ha a prop de casa. Això, evidentment, no és res especial. El que m'ha sorprès ha sigut la portada que camufla la portada real del diari. Aquesta portada publicitaria que uns dies és de les millors ofertes del MediaMarkt, o altres d'un nou producte per perdre pes. Avui, la notícia era la sortida del nou disc de Green Day "21st Century Breakdown". Des dels 13-14 anys que escolto aquest grup (últimament molt menys). Ara, quasi als 30, el que era un grup de punks (però punks dels d'abans) ara s'ha convertit en alguna cosa similar a U2 o Coldplay. Almenys pels seus mànagers i assistents i altres criatures. No vull dir que ells no vulguin agafar tots els diners que els venen a damunt... La veritat és que mai m'hagués imaginat que la publicació d'un disc de Green Day fós com l'estrena de la nova pel·lícula d'aquell actor tant famós. En resum, que m'he informat dels milers de formats en que podies adquirir el disc, que a l'octubre la gira arribarà a Barcelona, els DVDs, algun tema extra... Després de treballar, he buscat alguna ànima benèfica i l'he baixat. Poc s'assembla al que feien fa 15 anys enrere, però és igual. Em segueix agradant. Fins i tot la portada és sobrenatural. M'emociona a vegades i, a vegades, penso que això ja no m'agrada. El desconcert. No crec que hi vagi al concert, no. O potser sí?