dissabte, 12 de juny del 2010

Juga la teva partida

Això no pretén ser un altre post de fucktheworld, però veig massa diàmetre d'ulleres, massa colors d'ulleres, massa punks artistes amb uns pares multimilionaris, locals d'artistes visuals caríssims, moltes @s, massa cantautors ploramiques (castellans), ciment i més ciment, empreses que es dediquen a fabricar aire, grups amb massa pedals cars, sous estratosfèrics i sense-sous, i ningú hi vol posar remei. Cada vegada més, quan veig unes eleccions (democràcia), crec que s'ha de votar a allò diferent, al canvi d'aires, als que encara no han trencat/robat/millorat res.
Massa gent es queda a casa tranquila, indefensa, decebuda... i ells sempre ho tenen tot a favor. Fan el que sigui per comprar la ment d'allò incert. Apliquen mesures que semblen bones per al ciutadà/client, quan a darrera (la que no diuen) hi ha amagada la bona per ells. Penso que si al poder entren uns de nous, almenys trigaran a saber funcionar el joc. Això tots sabem com funciona. Al final sabem el truc. Tot té aquell punt feble. Ells també. No pot ser que sempre se surtin amb la seva.
A tu també et fan encara el dinar?

1 comentari:

Jordi ha dit...

POTSER podriem fer un crossover blocaire sobre els plans llastimoso del senyor Batet de reduir-se el sou(comprovació de paraules: mammon,!!!!, ho has fet tu això???)