i tu?

"Si considerem que la història és un procés obert, cada ciutadà hauria de participar en la seva construcció". Fritz Stern (en el seu idioma, suposo).

EL video

"L'home que no dorm" from finalmentfi on Vimeo.

Fl*og you!

Uns quants enrere no hi havien blogs. Avui em pregunto què passava amb tots els pensaments, idees absurdes, reflexions o senzillament paraules que hi ha escrites en milions de blogs personals a tot el món. Realment a algú li importa tot això? Sé que el que faig en aquest precís moment és això: apuntar aquesta gran tonteria. Segur que els que escriv(en)i(u)(m) en un blog, son gent que li agrada llegir/escriure. I abans? Només llegien? S'ecrivien diaris personals que no podia llegir ningú? I així, ara els diaris son a la vista de tothom? No espero cap resposta a cap d'aquestes preguntes. Aquest és un blog personal d'algú que mai ha escrit un diari secret. Jo només faig servir això com a recordatori personal, perquè tinc molt mala memòria. Quan el sr. Blogspot deixi d'existir, també ho faran tots aquests escrits, dibuixos, videos... Seré el mateix, no ho recordaré. Però com que tenim poca feina, perdem el temps escrivint rucades. A vegades no entenc què ens motiva a llegir els pensaments d'altres persones... un "avui he pensat que hauria de passejar més pel parc, escoltant el grup X, reflexionant sobre la bellesa dels arbres" interessa a algú? Potser coneixes molt a la persona en qüestió, però mai parleu d'aquestes coses. És tot això dels blogs una comunicació només virtual de pensaments? És, com apunta el sr. SenseSostre, informació inútil? És una forma d'auto-obrir la nosta ment al món virtual? És fruit tot això de la manipulació dels mitjans de comunicació? No, tampoc espero cap resposta d'aquestes últimes preguntes. És, com he dit, un altra reflexió que quedarà escrita i hem recordarà que algun dia la vaig pensar i escriure. Però potser abans que el sr. Blogspot s'extingeixi, et borraré jo.

El meu nom en japonès (suposadament)

La ciutat

El nou single del sr. Gerard Quintana: una fotografia real/simpàtica de la ciutat de Barcelona. Al disc hi ha altres bones cançons.

Cap de setmana en vers

Carretera.
Ràdio. Soroll.
Cerveses. Tapes basques. Futbol. Victòria.
Re-trobaments.
Refredada.
Mala memòria. Insomni.
Riure injust. Taronges.
Més futbol. La migdiada.
Una tarda de diumenge.
L'entrevista. La tertulia esportiva indignant.
La tele del veí.
Fi.

Burn!

600 mil aturats a Catalunya, que suposen +/- un 16% de la població activa. Una gran notícia per acabar el 2009. Segurament davant d'aquesta dada, els polítics s'afanyaran a muntar nous números pel seu gran circ i així tapar aquest fet. Si ens ho mirem objectivament, vol dir que treballen 5 de cada 6 persones que poden fer-ho. Si d'aquestes 5, descomptem tots els funcionaris inoperants, especuladors, paletes que miren com els altres treballen i altres éssers in"actius", queden 2 de cada 6 persones treballant. I si restem els polítics (algú pot afirmar que treballen?), queda 1 de cada 6. Això significa que son tant els que treballen, com els que estan a l'atur. Potser caldria que els polítics, almenys per un cop i sense que serveixi de precedent, posessin algun remei a aquest problema. Quarentons de corbata i quarentones amb vestits fastigosos: deixeu de fer el pallasso. El vostre circ està acabat. Cal que algú cremi tot aquest envelat.