dimarts, 26 d’agost del 2008

Càlcul

Segurament anar a la peluqueria surt més car que agafar el taxi... comproveu el preu/minut en el sexe masculí.

divendres, 22 d’agost del 2008

100 euros i una pena de mort

Hi ha petits moments que et canvien la visió del món. Com per exemple quan, tant tranquil, puges al cotxe i veus q t'han robat el radio. Sempre he cregut que la pena de mort era un càstig bastant excessiu, però en AQUELL INSTANT he cregut que era allò just i necessari. Hi ha vides que valen poc. Quin tros de subnormal ha de voler un radio que no tenia ni marca, que era el més barat de tots (perquè ja l'havien robat un cop) i que s'escoltava malament? El problema però, és més greu; ja que a sobre el cotxe seguia tancat i no tenia cap senyal de força. És això el comunisme? Això és trencar el dia a qualsevol persona. Un disgust. Maleït. Seguiré transformant la meva idea sobre el món i els éssers que l'habiten poc a poc. Així com canvia també, la meva opinió sobre la pena de mort. De veritat. De moment, em fa molta pena el degraciat-fill-de-puta que me l'ha robat.

dissabte, 16 d’agost del 2008

Totes les ciutats


Hem tornat dels Països Baixos. Hem vist Utrecht, Eindhoven i Amsterdam. Si algú m'apuntés amb una pistola i em fes triar, em quedo amb Utrecht. Amsterdam estava ple de gent, hi ha massa restaurants (de tots els tipus) i és abusivament car. Eindhoven és una ciutat estàndard, amb res que destaqui. Sí, la ciutat del PSV i de la Philips. I de la merda de Evoluon (mai facis cas de la oficina de turisme). Per tant, només queda Utrecht; una ciutat amb un nucli antic petit i acollidor, amb uns pocs petits canals i un de principal (Oudengracht), una catedral i la seva (separada) altissima torre. Té algun coffeshop, té un festival de música industrial, té un polígon industrial, i poc més. Ah, i un cuchitril. Never more B&B Hostel. Però Utrecht és acollidor, i això és el més important. És totalment arbitrari, però per exemple jo a Sevilla mai hi viuria i a Utrecht si. Molta gent pensarà coses diferents. Totes les ciutats holandeses son famoses gràcies als seus equips de futbol. Que gran! I totes les persones son d'algun equip. Qui tria? Ningú ho sap. Soc fan del FC Utrecht.

impuls

Enveloped in a sentiment,
a sound that rushes over me.
Engage an impulse to pretend
I have a faith as pure.
Not forgetting what it means to dream.
Indulging everything.
Entertaining thoughts that I've the strength
of those I yearn to be.
Cheers and tribute greet the saviours.
Reckless thoughts survive.
Anachronistic and impulsive.

dimarts, 5 d’agost del 2008

Orquestra amb músics infinits


Ahir vaig "adquirir" un nou sintetitzador virtual. PRO-53 de Native instruments. Es senzillament INFINIT. vaig estar probant tots els presets que porta i en 2 hores no vaig poder acabar. Jo crec que ja puc escriure un disc sencer amb aquest instrument + el meu apreciat Vanguard. Dues eines imprescindibles per fer bona musica. All the bass belongs to us!

dimecres, 30 de juliol del 2008

no hi ets

Des que no tinc TV m'he conformat a escoltar la radio... Un dels millors programes que he descobert es 'No hi som per festes' a RAC1. (sobretot la primera hora) és impressionant. És un programa que s'emet de 21 a 23, i us el descriu el mateix RAC1: "Converses amb un bomber, un jardiner, un quiosquer, una barretera, un pagès… Fenòmens comentats per Sergi Pàmies i J. M. Ganyet. Amics que passen contactes des de la Morera fins a Dubai, passant per Berlín. Músiques d’autoajuda per quan ja és fosc. Records borrosos de telesèries antigues. Una escriptora, una pallassa, un publicista, una cantant, uns estudiants… responen tranquil·lament. Periodistes que confessen el seu esport d’estiu preferit…" Total, de tot. Música, viatges, TV i personatges molt freaks. Per no perdrese'l.

dijous, 24 de juliol del 2008

bull

ja n'estic fart de beure'm el cafè calent. al final, he optat per demanar un "café con leche, con la leche natural, por favor". És evident que era massa difícil per al cambrer entendre: "cafè amb llet, amb la llet natural, per favor"... Suposo que és la diferència entre l'accent obert i el tancat a 'cafe'. Després diuen que el castellà està perseguit. A mi em persegueix la llet bullint. Fuck!

dimarts, 22 de juliol del 2008

quin jugador de la NBA soc?

WHAT BASKETBALL PLAYER ARE YOU LIKE?!?!?!?!?! 18 DIFFRENT POSSIBLE RESULTS
Jermaine O'neal
Jermaine O'neal
Your Jermaine O'neal! Your a very well rounded player. Your kind of underated by your peers but you can shut them up in a game anytime. You dominate the post up move and inside the paint. O yea and your my fav player then.

divendres, 18 de juliol del 2008

[M01] hednoize


Comencem amb les recomanacions musicals... com a mínim, auto-recomanacions o auto-recordatoris de grans àlbums. El primer d'ells serà l'últim que he descobert: HEDNOIZE "Searching for the end". Un disc de l'any 2000 (que vell que sembla ara ja) el·laborat per dos persones anomenades: Daniel Lenz i Brent Daniels. Em sembla que algun prové dels KMFDM (es igual...). La veritat es que el cantant es ESPECTACULAR! La música: una mescla de NIN amb electro. Suau. Per passar 54,38 minuts capturat per la música. Molts temes a destacar; però potser els grans moments son "Crazy Boy", "Devil's train" o la primera de totes "Loaded Gun". Tu mateix... (o jo mateix).

diumenge, 6 de juliol del 2008

Ràbia continguda


En aquest estat espanyol on estem inclosos, una plataforma (nom desafortunat) vol imposar una llengua per sobre les altres. Evidentment, ningú es mereix la pena de mort; en principi. Però hi ha certs col·lectius de persones que... Ràbia. Davant de coses així, de veure com la teva llengua i la teva cultura estan quedant arraconades, i que surten els de la cultura invasora dient que estan marginats... és de subnormals. Però bé, com que ningú sembla voler arreglar-ho, la solució, aviat o tard, serà emigrar. Prefereixo no estar en un país on no som benvinguts. Potser tenim sort i aquesta merda d'estat espanyol es desintegra. Independència.

dijous, 26 de juny del 2008

estereo

Diumenge vaig anar a l'hospital de valls perque tenia la orella dreta totalment tapada i la esquerra parcialment, a més d'un mal de cap extrem. Després d'una hora d'espera (era urgències) una doctora em va diagnosticar un tap de cerumen total a l'orella dreta i un tap de cerumen parcial a l'orella esquerra. Em va dir que m'hi posés una gota d'oli d'oliva al dia i que al cap de 4/5 dies anés al CAP; que ells no treuen taps de les orelles.
Passats 3 dies vaig al CAP i em diuen que passi demà que una infermera em farà un volant per l'especialista; que ells tampoc treuen taps de les orelles. L'endemà la infermerà em fa el volant i em diu que vagi a l'enessim mostrador, per demanar hora per l'especialista, amb un informe de caràcter "preferent". A l'enessim mostrador, em diuen que tinc hora el proper 27 d'agost amb l'especialista. Jo els indico que al volant s'hi pot llegir "preferent". Corregeixen la visita, avançant-la al 22 d'agost. M'apunten en un paper amb boli el metge, dia i hora.
Arribo a casa després d'haver destinat 4 hores de la setmana en visites estúpides a metges i funcionaris estúpids. Truco al metge que tenia a la mútua privada, de quan la tenia gratuïta gràcies a la meva mare que era funcionària. La infermera em pregunta si puc anar-hi aquella mateixa tarda. Puntualment, em fa passar i un metge simpàtic em treu els taps de cerumen. Pago 70 euros i torno a sentir-me bé. Només he perdut mitja hora.
Diuen que Espanya és un país avançat. Diuen que estem en la societat del benestar.
Cada mes paguem un munt de diners d'impostos, i així és com ens ho paguen. Desgraciats!

dimarts, 24 de juny del 2008

Definició

embrutapapers: dit d'un/a periodista "barato/a".

Aconseguit nou adjectiu, aparegut al diari Avui d'avui. Grandios!

divendres, 30 de maig del 2008

Apostatar arA

Una noticia del diari EL PAIS (aqui la podeu llegir) m'ha fet no oblidar el que he de fer des de fa uns anys: APOSTATAR. La noticia diu que 150 persones van apostatar a la vegada; van desapuntar-se a aquest gran club que es l'esglesia catolica. Apostatar es molt facil, i tots els que ho volen fer, només cal que segueixin 3 passos:
1. Omplir el document de comunicació d’apostasia (fer-ne original i còpia)
2. Adjuntar fotocòpia del DNI
3. Adjuntar la partida de baptisme (no és imprescindible)

A la pàgina http://nosaltresmarxem.cat/ ho trobareu tot molt ben explicat. No espereu més.

dissabte, 17 de maig del 2008

Sagrada Tonteria


ha sigut com la meva "sagrada familia" particular... posar i fer funcionar aquest llum...
ho he aconseguit.
un alt percentatge de les ultimes hores l'he passat dalt d'una escala. des de més amunt, no es veuen les coses més clares. I després et fa mal l'esquena...
quina tonteria.

dijous, 15 de maig del 2008

FI de la grabacio del primer EP de FI

18:15. Després de 2 dies grabant, després de poques hores de dormir, després d'alguns quintos i d'altres begudes begudes, després de moltes olives (i una olivera), després de moltes hores al sofà-llit del qual he adoptat forma... després de tot, el primer EP de FI ha estat grabat. Queda tot el tema de muntatge i màstering, però HEM SORTIT DEL BAR i hem grabat 7 temes (6 de propis i una versió per l'aficionat). El niño no existe. No lo sé. No lo sabe nadie. Hem tocat nanes, heavy metal, punk, industrial, grunge i pop clàssic. Hem grabat de tot (ens hem deixat la pluja?). Hem cremat pa. Impagable tot plegat. Les col·laboracions a les veus de simonalien i meritxellsssss. Els crits de Nirvana. Els moments d'aguantar les parpelles. Els cubateins al Dune. Claustrofòbia. Aliens. Nirvana. Moments experimentals. I per acabar, el disc de Notwist de tornada a la ciutat. D'aquí uns dies ho escoltarem. D'aquí un temps ho publicarem. D'aquí uns anys encara ens encantarà. Los campos de maiz. M'en vaig a dormir. 18:29.

diumenge, 4 de maig del 2008

Detalls

Porto molts anys sortint per discoteques fosques (hi ha poca llum) de Barcelona. Undead des de que estava a Badalona. Deu fer ja 6 o 7 anys... Ara fa uns dos anys que està a Barcelona. Ahir vaig tornar-hi després de molt de temps. El DJ, el senyor Luismi, segueix al capdavant dels plats. Com sempre, fumant i bebent heinekens continuament. "Quant de temps!" em va dir al arribar. Li vaig portar el "meu" Extreme Sündenfall. Un petit detall. Després DJLuismi va tornar a oferir una bona sessió musical, amb els seus canvis poc aconseguits. Una barreja de guitarres, siniestro del vell, industrial i electro-dark. A més a més, va fer sonar "strawberry Panic". Un gran detall. Com també s'agraeix que el fum que inundava el local hagi disminuït. Tot son detalls. Importants. Com aconseguir el "carinyo" que ha aconseguit el local. Undead per molts anys.

diumenge, 27 d’abril del 2008

estrany


La veritat es que fins fa poc no havia vist cap bitllet de 500... aixi que la imatge que vaig tenir a les mans em va sorprendre. Sort que aviat vaig pagar.

dijous, 24 d’abril del 2008

kill them all


Després de la gran campanya de màrketing, no és gens extrany que el llibre d'aquell escriptor desconegut per mi fins fa pocs dies (un tal sifón) hagi vengut més que cap altre. El que em sembla injustificable és que sigui en castellà i que no hi hagi ni la opció d'escollir. Una festa tant catalana, sense reivindicacions polítiques, amb tantes senyeres... i tot és un sense sentit. La major part dels llibres que es venien eren en castellà. És que cap editor veu que aquest és el moment de fer negocis amb la nostra llengua? No ho entenc.
També crec que la música s'hauria d'unir cada 23 d'abril als llibres i a les roses. Tant que es queixen les botigues de discos i tampoc mouen un dit. Sempre estiren els cables els de sempre. Un apalancament general com de costum... A ningú se li ha acudit regalar una rosa per cada disc que compris el dia 23 d'abril? Tampoc ho entenc.
Tot i així, el 23 d'abril sempre és un dia especial. Don't kill the dragons.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Tots els sons


Aquest cap de setmana he estat provant Arturia Minimoog (versió virtual). A part, també he estat buscant el manual, després de perdre'm durant 2 hores amb un ritme 4x4 provant aquest sinte que ofereix infinites possibilitats. A part d'això, també recomano el bloc TodoSonido on he trobat algunes eines interessants.

dissabte, 19 d’abril del 2008

Per què?

Després de tenir tants espais a la xarxa, arriba un moment on has d'aclarir-te, per no morir encegat per noms d'usuaris, passwords i altres cyber-identificacions. He estat tancant alguns d'aquests espais a internet, i ara només em queden 2 myspaces i 3 comptes de correu (que he decidit mantenir per varis motius). Però també he decidit obrir aquest bloc. Per què? Perquè és un calaix.