divendres, 31 de juliol del 2009

No signifiquem res més que números

"Idiots authority
Promising equality
So where is the land of the free?
Stop it you're killing me."
from the song Stop it you're killing me - Therapy? (Troublegum'94)

dilluns, 20 de juliol del 2009

fem soroll?

Per tots els fans dels samples, com jo, aquí va un link per no oblidar: ENJOY!

dimarts, 14 de juliol del 2009

La Propaganda

Hi ha un videojoc (al qual no he jugat mai), que proposa la figura dels "runners": gent que son, d'alguna manera, SMSs o eMails. El joc es situa en una gran ciutat (gràfics espectaculars) dominada per un règim totalitari que controla a tothom i bloqueja les comunicacions electròniques. Aquests "runners" són la comunicació entre els grups revolucionaris. A mode d'explicació de bar...
Quan la TV i els diaris no dominin el món, serà aquesta una eina que utilitzarà el govern. Alguna cosa ha fet ja amb segons quin tipus de descàrregues... Poden controlar tota la xarxa? Poden bloquejar totes les comunicacions actualment? Serien més útils els "runners" que totes aquestes campanyes de SMSs, eMails, grups de feisbuc... Segurament li hauriem de preguntar a "Guebels" sobre propaganda. Els seus principis encara son utilitzats actualment pels governants.
Es pot canviar el món a través de la tecnologia, escribint? O encara son necessaris els "runners"? Els super-herois del futur ho hauran de tenir en compte.

dijous, 9 de juliol del 2009

Suicidi's



Copyright de l'autor (Andy Riley) o la seva editorial, però aquí estan agafats d'internet. Que gran!

dimecres, 8 de juliol del 2009

La Fidelitat

Encara que sembli el títol d'un llibre de Kundera, no escriuré sobre aquest sonat, sinó sobre una estàtua molt famosa de Tòquio. Es tracta de Hachiko, un gos de bronze. Hachiko es un exemplar de raça akita que a la dècada dels anys vint havia pertangut a un professor universitari. Cada matí, Hachiko acompanyava el seu amo a l'estació de Shibuya i esperava el seu retorn fins a la tarda. El 1925 el professor, que ja portava uns dies malalt, va patir un atac de cor a la facultat, amb la mala sort que va morir i no va poder tornar a casa. El gos el va continuar esperant davant l'estació durant 11 anys, fins al dia de la seva mort. Els japonesos li van construïr i dedicar aquella estàtua de bronze, ja que la fidelitat és una de les virtuts més valorades pels japonesos. No sé si hi ha gaires més monuments dedicats a aquesta virtut arreu del món (a part dels ultra-nacionalistes i bèl·lics). Figo seria un monument a la fidelitat en l'esport? Kundera i els seus escrits en les relacions de parella?
Per llegir la extended version d'aquesta llegenda o mite: aquí.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Moshi - Moshi

Si fos japonès diria "moshi-moshi" al agafar el telèfon. Antigament hi havia unes guineus, les kitsune, que parlaven el llenguatge dels homes i tenien l'habilitat d'apoderar-se de l'ànima de les persones. Aquestes guineus dolentes, però, no sabien pronunciar l'expressió "moshi-moshi". Així doncs, quan un japonès es posa al telèfon i diu "moshi-moshi", et fa saber que no és una kitsune i que no et prendrà l'ànima. Ho vaig llegir en aquest llibre i he consultat a diferents llocs i és tant cert com curiós. No sé què diuen al acabar la conversa...