Tercera carta secreta al president:

Senyor president, tot això se’n va a la merda. La gent veu tot el que li posen a la tele. Veu marranos que no es dutxen. Veuen gordes que criden, sense pronunciar totes les lletres de les paraules. Veuen animals que corren, feliços. Veuen reportatges de músics amb pares hipermilionàris. Veuen homeless que es droguen en viu. Veuen futbol. Veuen telenotícies que vostès programen. Només li faré una pregunta: vostè veu la tele senyor president? És que si ho fés, li faria una mica de vergonya. Ara em contestarà que cadascú és lliure de canviar de canal o d’apagar-la. Aquest argument és absurd i fastigós. El meu gat quan fan bàsquet mira la tele. Quan jugo amb una pilota a casa, ell també vol jugar. Si tingués una cistella, potser arribaria a ser un bon triplista... Li importa tot això senyor president? A Nürenberg!!! Senyor president, li agraden les pomes? No menteixi. M’han comentat que ja té la maleta comprada. Ara comenci-la a omplir. (Què s’emportaria de tot el que ha fet pel seu estimat país?) I digui que vagin omplint el dipòsit de l’avió amb petroli nacional. Una mica d’electricitat? Jo faria servir molt més la electricitat. Segui aquí que li explicaré. Però sé que no m’escoltarà. Tots vostès tenen molt clar el que han de fer. Un periode de temps curt, unes butxaques que ben plenes marxaran. Però de veritat no té ni cinc minuts per contestar a les meves preguntes? Ja en tindrà ja, quan tot això hagi acabat. Ha mirat si té algun forat a la butxaca? Si té un boli, podria contestar-me. Sap que no el creuré, imbècil. Sense acomiadar-me, desitjo que aviat acabi la partida. És tard i el bar vol tancar.

Nimecres

Un camió que recull els plàstics.
Un camió que recull el vidre.
Un camió que recull el paper.
Un camió que recull la brossa.
Un camió que recull els trastos.
Uns camioners que criden en excés.
Estiu.
Calor.
Una finestra oberta.
Les quatre de la matinada.
Qui dorm?

Segona carta secreta al president:

Senyor president, tot això se’n va a la merda. Cada cop menys gent es creu tot aquest circ que munteu a la tele. Per molt que tingueu totes les teles i diaris controlats, ara no podeu controlar totes les pàgines d’internet. Senyor president, jo us recomano que comenceu a fer les maletes. La gent està farta de finançaments, quan ells estan a l’atur. La gent està farta de grips noves i velles, i de veritats amagades. D’ovelles. Li agrada el hip-hop? Està farta de veure com només ajudeu als bancs (els vostres jefes) i que els arbres amb pomes caiguts, us importen ben poc. No us agrada la fruita, senyor president? Quants crèdits necessiteu per fer la propera campanya electoral? Segur que els vostres amics, els bancs, us els deixen (com al franquista de les autopistes). Penso que necessitareu bastants milions, perquè això que proclameu, ja no s’ho creu ningú senyor president. Quina opció us queda? Intentar treure a la llum tots els negocis bruts de la oposició? Que no veieu que els jutges també estant ficats en tot això? A més a més, ara em dirà què vostè no ha engreixat una factura qualsevol uns quants milions... Li agraden els porcs? Quan haurem d’esperar a tenir un/a líder polític sense tota aquesta màfia al darrere? Un porc. Vostès ho permetran? Espero que sí.
Senyor president, espero que pugui respondre’m totes aquestes preguntes ben aviat. No es preocupi, jo no treballo a cap diari. No treballo a enlloc. No les faré públiques les seves respostes. O les respostes que escrigui algun subordinat/da seu. Espero que qui em contesti ho faci amb alguna cosa més que un redactat predefinit de “gràcies per la seva carta” i tota aquesta innecessarietat. Tampoc vull les explicacions d’un soci fidel.
Rebi una cordial salutació, senyor president, de qui no l’estima gens.