Segona carta secreta al president:

Senyor president, tot això se’n va a la merda. Cada cop menys gent es creu tot aquest circ que munteu a la tele. Per molt que tingueu totes les teles i diaris controlats, ara no podeu controlar totes les pàgines d’internet. Senyor president, jo us recomano que comenceu a fer les maletes. La gent està farta de finançaments, quan ells estan a l’atur. La gent està farta de grips noves i velles, i de veritats amagades. D’ovelles. Li agrada el hip-hop? Està farta de veure com només ajudeu als bancs (els vostres jefes) i que els arbres amb pomes caiguts, us importen ben poc. No us agrada la fruita, senyor president? Quants crèdits necessiteu per fer la propera campanya electoral? Segur que els vostres amics, els bancs, us els deixen (com al franquista de les autopistes). Penso que necessitareu bastants milions, perquè això que proclameu, ja no s’ho creu ningú senyor president. Quina opció us queda? Intentar treure a la llum tots els negocis bruts de la oposició? Que no veieu que els jutges també estant ficats en tot això? A més a més, ara em dirà què vostè no ha engreixat una factura qualsevol uns quants milions... Li agraden els porcs? Quan haurem d’esperar a tenir un/a líder polític sense tota aquesta màfia al darrere? Un porc. Vostès ho permetran? Espero que sí.
Senyor president, espero que pugui respondre’m totes aquestes preguntes ben aviat. No es preocupi, jo no treballo a cap diari. No treballo a enlloc. No les faré públiques les seves respostes. O les respostes que escrigui algun subordinat/da seu. Espero que qui em contesti ho faci amb alguna cosa més que un redactat predefinit de “gràcies per la seva carta” i tota aquesta innecessarietat. Tampoc vull les explicacions d’un soci fidel.
Rebi una cordial salutació, senyor president, de qui no l’estima gens.