Senyor president, tot això se’n va a la merda. La gent veu tot el que li posen a la tele. Veu marranos que no es dutxen. Veuen gordes que criden, sense pronunciar totes les lletres de les paraules. Veuen animals que corren, feliços. Veuen reportatges de músics amb pares hipermilionàris. Veuen homeless que es droguen en viu. Veuen futbol. Veuen telenotícies que vostès programen. Només li faré una pregunta: vostè veu la tele senyor president? És que si ho fés, li faria una mica de vergonya. Ara em contestarà que cadascú és lliure de canviar de canal o d’apagar-la. Aquest argument és absurd i fastigós. El meu gat quan fan bàsquet mira la tele. Quan jugo amb una pilota a casa, ell també vol jugar. Si tingués una cistella, potser arribaria a ser un bon triplista... Li importa tot això senyor president? A Nürenberg!!! Senyor president, li agraden les pomes? No menteixi. M’han comentat que ja té la maleta comprada. Ara comenci-la a omplir. (Què s’emportaria de tot el que ha fet pel seu estimat país?) I digui que vagin omplint el dipòsit de l’avió amb petroli nacional. Una mica d’electricitat? Jo faria servir molt més la electricitat. Segui aquí que li explicaré. Però sé que no m’escoltarà. Tots vostès tenen molt clar el que han de fer. Un periode de temps curt, unes butxaques que ben plenes marxaran. Però de veritat no té ni cinc minuts per contestar a les meves preguntes? Ja en tindrà ja, quan tot això hagi acabat. Ha mirat si té algun forat a la butxaca? Si té un boli, podria contestar-me. Sap que no el creuré, imbècil. Sense acomiadar-me, desitjo que aviat acabi la partida. És tard i el bar vol tancar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada