Arbeitslos

De moment en la nova temporada de Hattrick, la primera a 7a divisió, els objectius es van complint. Primera golejada encaixada, primer jugador adversari de més de 100mil de TSI que acaba el partit lesionat, i arrivar a la tercera ronda de la Copa d'espain. Qui no es contenta es per que no vol. Algun equip de 1a vol que l'entreni? No tinc feina.

El diable

Escriu el diable: "La música, el clar de lluna i els somnis són les meves armes màgiques. Però no s'ha d'entendre per música només aquella que es toca, sinó també aquella que queda eternament per tocar. Per clar de lluna, no s'ha de suposar que es parla només del que ve de la lluna i fa en els arbres grans perfils; hi ha un altre clar de lluna que no exclou el mateix sol, i enfosqueix en ple dia el que les coses fan veure que són. Només els somnis són sempre el que són. És el costat de nosaltres en què naixem i en què som sempre naturals i nostres".
"El bon somiador no desperta".
(Estic) "Cansat d'astres i de lleis, i una mica amb la voluntat de quedar a fora de l'univers i recrear-me seriosament amb res en absolut".
"La humanitat és pagana. Mai cap religió no l'ha penetrat. Ni està en l'ànima de l'home vulgar poder creure en la supervivència d'aquesta mateixa ànima. L'home és un animal que desperta, sense que sàpiga on ni per a què".
"Les religions són símbols, i els homes agafen els símbols, no com a vides (que són), sinó com a coses (que no poden ser)". (Les religions) "Són com la mateixa frase dita en diverses llengües; de manera que els que estan dient la mateixa cosa no s'entenen els uns als altres".
"Tots els fundadors de religions, es va recordar de tot, menys d'existir".
"Vivim en aquest món dels símbols (...); i cada símbol és una veritat substituta de la veritat fins que el temps i les circumstàncies restitueixin la verdadera".
"Hi ha, respecte al que succeeix en aquest món, tres teories diferents: que tot és obra de l'Atzar, que tot és obra de Déu, i que tot és obra de diverses coses, combinades o entrecreuades".
"Tot aquest univers, i tots els altres universos són buits dintre el buit, no-resos que giren, satèl·lits, en l'òrbita unútil de cap cosa".
"El que creo queda dins l'ànima -no té lloc ni posició al món".
El diable aquí és Pessoa dins el conte 'L'Hora del diable".

Esmorzar i/o Sopar

Odissea 33.0

Diu el sr. Monegal, que diu algú, que el fum que expulsa el volcà Eyjafjalla fa olor a pet. "És a dir, que si el volcà expulsa allò que hi ha a les etranyes de la Terra, vol dir que el nostre planeta està tan fotut per dintre com per fora. És inquietant". Podríem resumir també que un gran pet paralitza Europa. Si tens la desgràcia d'haver de tornar de Berlin a Barcelona i els avions deixen de funcionar, la cosa es complica. Més quan tothom ho intenta. Espero que Eyjafjalla no deixi de expulsar merda durant anys. Jo no viatjaré. No vull tornar a re-viure la següent odissea.
Un viatge de 33 hores que comença al barri de Friedrichschain de Berlin a les 4 am, quan sona el despertador. En sortir al carrer, t'adones que Berlin no tanca per nocturnitat, i que la ciutat encara fa olor a cervesa. Gràcies al metro arribem a la Berlin Hauptbahnhoff a les 5:30 am (foto).

A les 6 menys 2 minuts agafem un tren que ens ha de portar a Paris (foto a les 6:12 am). 

Abans però farem un bon recorregut per les terres germàniques, des de Leipzig (foto a les 7:09 am), passant per Erfurt, Frankfurt, Mannheim i altres grans ciutats (on mai he estat i segurament mai estaré), per fer un ràpid canvi de tren a Oldenburg.

En aquest regional, passem la frontera entre Alemanya i França, i ens aturem a Estrasburg (foto). Una parada d'una hora que aprofitarem per dinar, són la 1:25 pm.

Agafem un tren que ens porta fins a Paris, en un recorregut tan horitzontal com inútil, que si mai vols anar a Berlín des de Barcelona amb tren no cal que facis. A les 4:30 comença l'aventura per Paris. Una ciutat col·lapsada de gent buscant sortir de la ciutat, com si hi hagués una bomba atòmica a punt d'explotar. No hi ha taxis, cotxes de lloguer, trens regionals, trens de llarga distància, el metro està brut i fa pudor, viatges cap aquí i cap allà... Gent que paga fortunes per anar amb taxi fins a casa, cues, cues... Maletes cansades d'anar amunt i avalls. Els francesos no han descobert les escales mecàniques. Visitem estacions de busos internacionals, Gare de Lyon, Gare d'Austerlitz (que passo a anomenar Auschwitz). Gent i més gent que espera un tren que l'ha de portar a algún lloc. Vaga de trens. La "nostra" companyia de trens (Renfe) ha llogat autocars per fer el recorregut dels trajectes Paris-Madrit i Paris-Barcelona. Algun autobús surt amb places lliures, però els "amables" "senyors" de Renfe ens diuen que no venen bitllets. Escenes dignes de pel·lícules espanyoles de sempre. El caos. Disputes dialèctiques. La desesperació. El cansament... De sobte, una francesa de color que parla espanyol ens diu que ens ven uns bitllets per un autobús que sortirà a les 10 pm (que finalment surt a les 10:30 pm) amb 38 persones (madrilenys, chinos, catalans, bascos, francesos...) amb destinació a Barcelona. Esperpèntic. Assegut al seient del bus (hi haurem d'estar més de 14 hores) veig com Paris decau (foto a les 10:12 pm) i que sortirem d'allí sense-saber-com).

Durant les 14 hores d'autocar passen moltes coses, sobretot dins al cap. Segurament si queda algun sentiment disposat a viatjar s'acaba esvaïnt. (foto a les 3:02 am).


Parades en estacions de servei de ves-a-saber-on (foto a les 7:34 am), incontables canvis de conductor, el tio que fuma cigarrets, el tio que ronca, els cops de cap que quasi toquen a terra, les infinites trucades de telèfon, els discos en repetició, la bateria del mòbil que s'acaba, el clàssic embús a l'entrada de Barcelona... Satisfacció.

Baixant de l'autobús veiem turistes que venen de la platja somrient. Espero que no hagin d'agafar l'avió per tornar a casa. La vida els canviarà,  segur.  Cap a dos quarts de dues del migdia i 33 hores després arribem a casa. Veiem pel canal de notícies català, que hi ha molta gent aturada a tot arreu i que no pot tornar a casa. El plat calent de pasta és glòria. I recordin, si veuen un volcà expulsant fum o senten olor a pet, no vagin a l'aeroport. Jo no hi penso tornar de cap de les maneres. Al principi d'aquest escrit, ho deia ben clar: "el nostre planeta està tan fotut per dintre com per fora". Al final ens quedarem sense mariscada...

Ara sabreu qui viu allà dalt...

[Paparazzis fotografiant l'aparició celestial]

Vals

Futbol europeu, ja!

Quants diaris omplen (i compren) amb "la liga de las estrellas" de futbol... Fins i tot, amb un únic partit: el Madrit-Barça. I és que mirar els altres partits és pitjor que una entrevista de 2 hores al president de la Generalitat: Tenerife - Valladolid, Xerez - Getafe, Deportivo - Racing, Bilbao - Almeria o l'apassionant Osasuna - Zaragoza. Necessaria una lliga europea, JA!

Arbre de contes

Acabo de llegir "L'Arbre" de Slawomir Mrozek. Com que no tinc memòria no ho puc assegurar, però almenys és un dels millors llibres que he llegit mai. De fet, és l'únic que, al acabar de llegir-lo, m'ha fet tornar a la Biblioteca i agafar més llibres del mateix autor.