Odissea 33.0

Diu el sr. Monegal, que diu algú, que el fum que expulsa el volcà Eyjafjalla fa olor a pet. "És a dir, que si el volcà expulsa allò que hi ha a les etranyes de la Terra, vol dir que el nostre planeta està tan fotut per dintre com per fora. És inquietant". Podríem resumir també que un gran pet paralitza Europa. Si tens la desgràcia d'haver de tornar de Berlin a Barcelona i els avions deixen de funcionar, la cosa es complica. Més quan tothom ho intenta. Espero que Eyjafjalla no deixi de expulsar merda durant anys. Jo no viatjaré. No vull tornar a re-viure la següent odissea.
Un viatge de 33 hores que comença al barri de Friedrichschain de Berlin a les 4 am, quan sona el despertador. En sortir al carrer, t'adones que Berlin no tanca per nocturnitat, i que la ciutat encara fa olor a cervesa. Gràcies al metro arribem a la Berlin Hauptbahnhoff a les 5:30 am (foto).

A les 6 menys 2 minuts agafem un tren que ens ha de portar a Paris (foto a les 6:12 am). 

Abans però farem un bon recorregut per les terres germàniques, des de Leipzig (foto a les 7:09 am), passant per Erfurt, Frankfurt, Mannheim i altres grans ciutats (on mai he estat i segurament mai estaré), per fer un ràpid canvi de tren a Oldenburg.

En aquest regional, passem la frontera entre Alemanya i França, i ens aturem a Estrasburg (foto). Una parada d'una hora que aprofitarem per dinar, són la 1:25 pm.

Agafem un tren que ens porta fins a Paris, en un recorregut tan horitzontal com inútil, que si mai vols anar a Berlín des de Barcelona amb tren no cal que facis. A les 4:30 comença l'aventura per Paris. Una ciutat col·lapsada de gent buscant sortir de la ciutat, com si hi hagués una bomba atòmica a punt d'explotar. No hi ha taxis, cotxes de lloguer, trens regionals, trens de llarga distància, el metro està brut i fa pudor, viatges cap aquí i cap allà... Gent que paga fortunes per anar amb taxi fins a casa, cues, cues... Maletes cansades d'anar amunt i avalls. Els francesos no han descobert les escales mecàniques. Visitem estacions de busos internacionals, Gare de Lyon, Gare d'Austerlitz (que passo a anomenar Auschwitz). Gent i més gent que espera un tren que l'ha de portar a algún lloc. Vaga de trens. La "nostra" companyia de trens (Renfe) ha llogat autocars per fer el recorregut dels trajectes Paris-Madrit i Paris-Barcelona. Algun autobús surt amb places lliures, però els "amables" "senyors" de Renfe ens diuen que no venen bitllets. Escenes dignes de pel·lícules espanyoles de sempre. El caos. Disputes dialèctiques. La desesperació. El cansament... De sobte, una francesa de color que parla espanyol ens diu que ens ven uns bitllets per un autobús que sortirà a les 10 pm (que finalment surt a les 10:30 pm) amb 38 persones (madrilenys, chinos, catalans, bascos, francesos...) amb destinació a Barcelona. Esperpèntic. Assegut al seient del bus (hi haurem d'estar més de 14 hores) veig com Paris decau (foto a les 10:12 pm) i que sortirem d'allí sense-saber-com).

Durant les 14 hores d'autocar passen moltes coses, sobretot dins al cap. Segurament si queda algun sentiment disposat a viatjar s'acaba esvaïnt. (foto a les 3:02 am).


Parades en estacions de servei de ves-a-saber-on (foto a les 7:34 am), incontables canvis de conductor, el tio que fuma cigarrets, el tio que ronca, els cops de cap que quasi toquen a terra, les infinites trucades de telèfon, els discos en repetició, la bateria del mòbil que s'acaba, el clàssic embús a l'entrada de Barcelona... Satisfacció.

Baixant de l'autobús veiem turistes que venen de la platja somrient. Espero que no hagin d'agafar l'avió per tornar a casa. La vida els canviarà,  segur.  Cap a dos quarts de dues del migdia i 33 hores després arribem a casa. Veiem pel canal de notícies català, que hi ha molta gent aturada a tot arreu i que no pot tornar a casa. El plat calent de pasta és glòria. I recordin, si veuen un volcà expulsant fum o senten olor a pet, no vagin a l'aeroport. Jo no hi penso tornar de cap de les maneres. Al principi d'aquest escrit, ho deia ben clar: "el nostre planeta està tan fotut per dintre com per fora". Al final ens quedarem sense mariscada...