El diable

Escriu el diable: "La música, el clar de lluna i els somnis són les meves armes màgiques. Però no s'ha d'entendre per música només aquella que es toca, sinó també aquella que queda eternament per tocar. Per clar de lluna, no s'ha de suposar que es parla només del que ve de la lluna i fa en els arbres grans perfils; hi ha un altre clar de lluna que no exclou el mateix sol, i enfosqueix en ple dia el que les coses fan veure que són. Només els somnis són sempre el que són. És el costat de nosaltres en què naixem i en què som sempre naturals i nostres".
"El bon somiador no desperta".
(Estic) "Cansat d'astres i de lleis, i una mica amb la voluntat de quedar a fora de l'univers i recrear-me seriosament amb res en absolut".
"La humanitat és pagana. Mai cap religió no l'ha penetrat. Ni està en l'ànima de l'home vulgar poder creure en la supervivència d'aquesta mateixa ànima. L'home és un animal que desperta, sense que sàpiga on ni per a què".
"Les religions són símbols, i els homes agafen els símbols, no com a vides (que són), sinó com a coses (que no poden ser)". (Les religions) "Són com la mateixa frase dita en diverses llengües; de manera que els que estan dient la mateixa cosa no s'entenen els uns als altres".
"Tots els fundadors de religions, es va recordar de tot, menys d'existir".
"Vivim en aquest món dels símbols (...); i cada símbol és una veritat substituta de la veritat fins que el temps i les circumstàncies restitueixin la verdadera".
"Hi ha, respecte al que succeeix en aquest món, tres teories diferents: que tot és obra de l'Atzar, que tot és obra de Déu, i que tot és obra de diverses coses, combinades o entrecreuades".
"Tot aquest univers, i tots els altres universos són buits dintre el buit, no-resos que giren, satèl·lits, en l'òrbita unútil de cap cosa".
"El que creo queda dins l'ànima -no té lloc ni posició al món".
El diable aquí és Pessoa dins el conte 'L'Hora del diable".