dimarts, 26 d’agost del 2008
Càlcul
Segurament anar a la peluqueria surt més car que agafar el taxi... comproveu el preu/minut en el sexe masculí.
divendres, 22 d’agost del 2008
100 euros i una pena de mort
Hi ha petits moments que et canvien la visió del món. Com per exemple quan, tant tranquil, puges al cotxe i veus q t'han robat el radio. Sempre he cregut que la pena de mort era un càstig bastant excessiu, però en AQUELL INSTANT he cregut que era allò just i necessari. Hi ha vides que valen poc. Quin tros de subnormal ha de voler un radio que no tenia ni marca, que era el més barat de tots (perquè ja l'havien robat un cop) i que s'escoltava malament? El problema però, és més greu; ja que a sobre el cotxe seguia tancat i no tenia cap senyal de força. És això el comunisme? Això és trencar el dia a qualsevol persona. Un disgust. Maleït. Seguiré transformant la meva idea sobre el món i els éssers que l'habiten poc a poc. Així com canvia també, la meva opinió sobre la pena de mort. De veritat. De moment, em fa molta pena el degraciat-fill-de-puta que me l'ha robat.
dissabte, 16 d’agost del 2008
Totes les ciutats
Hem tornat dels Països Baixos. Hem vist Utrecht, Eindhoven i Amsterdam. Si algú m'apuntés amb una pistola i em fes triar, em quedo amb Utrecht. Amsterdam estava ple de gent, hi ha massa restaurants (de tots els tipus) i és abusivament car. Eindhoven és una ciutat estàndard, amb res que destaqui. Sí, la ciutat del PSV i de la Philips. I de la merda de Evoluon (mai facis cas de la oficina de turisme). Per tant, només queda Utrecht; una ciutat amb un nucli antic petit i acollidor, amb uns pocs petits canals i un de principal (Oudengracht), una catedral i la seva (separada) altissima torre. Té algun coffeshop, té un festival de música industrial, té un polígon industrial, i poc més. Ah, i un cuchitril. Never more B&B Hostel. Però Utrecht és acollidor, i això és el més important. És totalment arbitrari, però per exemple jo a Sevilla mai hi viuria i a Utrecht si. Molta gent pensarà coses diferents. Totes les ciutats holandeses son famoses gràcies als seus equips de futbol. Que gran! I totes les persones son d'algun equip. Qui tria? Ningú ho sap. Soc fan del FC Utrecht.
impuls
Enveloped in a sentiment,
a sound that rushes over me.
Engage an impulse to pretend
I have a faith as pure.
Not forgetting what it means to dream.
Indulging everything.
Entertaining thoughts that I've the strength
of those I yearn to be.
Cheers and tribute greet the saviours.
Reckless thoughts survive.
Anachronistic and impulsive.
a sound that rushes over me.
Engage an impulse to pretend
I have a faith as pure.
Not forgetting what it means to dream.
Indulging everything.
Entertaining thoughts that I've the strength
of those I yearn to be.
Cheers and tribute greet the saviours.
Reckless thoughts survive.
Anachronistic and impulsive.
dimarts, 5 d’agost del 2008
Orquestra amb músics infinits
Ahir vaig "adquirir" un nou sintetitzador virtual. PRO-53 de Native instruments. Es senzillament INFINIT. vaig estar probant tots els presets que porta i en 2 hores no vaig poder acabar. Jo crec que ja puc escriure un disc sencer amb aquest instrument + el meu apreciat Vanguard. Dues eines imprescindibles per fer bona musica. All the bass belongs to us!
dimecres, 30 de juliol del 2008
no hi ets
Des que no tinc TV m'he conformat a escoltar la radio... Un dels millors programes que he descobert es 'No hi som per festes' a RAC1. (sobretot la primera hora) és impressionant. És un programa que s'emet de 21 a 23, i us el descriu el mateix RAC1: "Converses amb un bomber, un jardiner, un quiosquer, una barretera, un pagès… Fenòmens comentats per Sergi Pàmies i J. M. Ganyet. Amics que passen contactes des de la Morera fins a Dubai, passant per Berlín. Músiques d’autoajuda per quan ja és fosc. Records borrosos de telesèries antigues. Una escriptora, una pallassa, un publicista, una cantant, uns estudiants… responen tranquil·lament. Periodistes que confessen el seu esport d’estiu preferit…" Total, de tot. Música, viatges, TV i personatges molt freaks. Per no perdrese'l.
dijous, 24 de juliol del 2008
bull
ja n'estic fart de beure'm el cafè calent. al final, he optat per demanar un "café con leche, con la leche natural, por favor". És evident que era massa difícil per al cambrer entendre: "cafè amb llet, amb la llet natural, per favor"... Suposo que és la diferència entre l'accent obert i el tancat a 'cafe'. Després diuen que el castellà està perseguit. A mi em persegueix la llet bullint. Fuck!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)