.

Som l'instant que es perd.

Cinquena carta secreta al president:

Senyor president, en primer lloc, voldria disculpar-me pel to poc agradable de la meva última carta. El problema és que vostè no contesta cap de les qüestions que li exposo. Suposo que no ho farà. Però no digui més mentides. Per què no acabem amb tot això? Vol que el nostre país, tal com és ara, s’acabi? Ha comprat un llumí? Estem superpoblats, però superpoblats de gent amb altres prioritats a les nostres. Ha vingut mai algú a casa seva i li ha canviat el color de les parets? Doncs, a cagar! Això era una cosa i ara és una altra. Volem un país nostre. Això és un país de traficants i terroristes. Per què no roben a casa seva? Per què no detenen als seus amics, els verdaders traficants de droga? És que ha deixat entrar tota aquesta panda, per tenir culpables? No em sento d’aquest país, senyor president. Vostè s’hi sent? Segurament sí. Li deu agradar tot aquest circ pudent. Però arribarà el dia en què haurà de fer les maletes. I jo també. Com li he repetit més de cent vegades: tot això se’n va a la merda. I vostès no faran res per aturar-ho. Potser perquè no els donaria vots. Potser perquè els importa ben poc. Senyor president, tranquil. No li escriuré més. No crec en vostès. Hem perdut. Extermini ja.

The Champions!

El meu gran equip de bàsquet virtual ha guanyat els playoffs de la segona divisió d'Andorra, després d'una fase regular amb un balanç de 22 victòries 0 derrotes. Immens! La temporada següent intentarem no tornar a segona... Qui no es contenta es perquè no vol.

Tokareva

Un llibre amb aquesta portada (no he trobat cap imatge millor, i em feia mandra escanejar-la) és de lectura obligatoria. Més, si una de les primeres frases que llegeixes és: "Como no tenía ninguna experiencia en cuestión de suicidios me vi obligada a recurrir a los ejemplos que hay en la literatura universal". Equilibri és un llibre de 3 contes (que es llegeixen en una hora) de l'autora russa Viktoria Tokareva.
Segons la sabelotodo wikipedia, la Victoria volia ser metge de petita, però la van rebutjar (suposo la Universitat). Després va voler fer música, però tampoc tenia gaire traça en això. Finalment, va voler ser actriu. I això la va portar a escriure guions... per acabar escribint històries com les de Equilibri. Sembla que no va tenir gaire èxit perquè no era la típica feminista. I crec que el seu estil és bastant semblant al del senyor Dovlatov. Son de la mateixa època. Bé, prou propaganda. Només dir que, evidentment i malhaurada (que gran aquesta construcció), l'he hagut de llegir en castellà. Tampoc he trobat cap edició en català. Editorials catalanes = shit.

Quarta carta secreta al president:

Senyor president, vagi-se’n a la puta merda.

$$

"LA LIGA DE LAS ESTRELLAS"
"LA MEJOR LIGA DEL MUNDO"
...
Almería 0 - Valladolid 0

Tercera carta secreta al president:

Senyor president, tot això se’n va a la merda. La gent veu tot el que li posen a la tele. Veu marranos que no es dutxen. Veuen gordes que criden, sense pronunciar totes les lletres de les paraules. Veuen animals que corren, feliços. Veuen reportatges de músics amb pares hipermilionàris. Veuen homeless que es droguen en viu. Veuen futbol. Veuen telenotícies que vostès programen. Només li faré una pregunta: vostè veu la tele senyor president? És que si ho fés, li faria una mica de vergonya. Ara em contestarà que cadascú és lliure de canviar de canal o d’apagar-la. Aquest argument és absurd i fastigós. El meu gat quan fan bàsquet mira la tele. Quan jugo amb una pilota a casa, ell també vol jugar. Si tingués una cistella, potser arribaria a ser un bon triplista... Li importa tot això senyor president? A Nürenberg!!! Senyor president, li agraden les pomes? No menteixi. M’han comentat que ja té la maleta comprada. Ara comenci-la a omplir. (Què s’emportaria de tot el que ha fet pel seu estimat país?) I digui que vagin omplint el dipòsit de l’avió amb petroli nacional. Una mica d’electricitat? Jo faria servir molt més la electricitat. Segui aquí que li explicaré. Però sé que no m’escoltarà. Tots vostès tenen molt clar el que han de fer. Un periode de temps curt, unes butxaques que ben plenes marxaran. Però de veritat no té ni cinc minuts per contestar a les meves preguntes? Ja en tindrà ja, quan tot això hagi acabat. Ha mirat si té algun forat a la butxaca? Si té un boli, podria contestar-me. Sap que no el creuré, imbècil. Sense acomiadar-me, desitjo que aviat acabi la partida. És tard i el bar vol tancar.