imbècils

Per fer front a l'avorriment nadalenc, i al fred que no t'empeny a sortir de casa, estas més temps connectat al internet. I, inevitablement, acabes llegint al diari Marta la notícia del partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Argentina. El reino de granada, el califato de cordoba, Franko, el rei de Mallorca, ibi, iaie i demés impostos (suposo), las capitulaciones de santa fe, el mein kampf, felipe quinto (evidentment), los reyes catolicos, mirad vuestro DNI (no podia faltar!!!), la patronal, el Barça fora de la lliga españñola (ja?), consultes, insults... el millor comentari: "me hace gracia que (el diari) Marta ponga a Catalunya en la (sección de) futbol internacional". Quant de degenerat. Què beuen tota aquesta colla? Son els carajillos de després de dinar? Tanta ràbia fa aquest partit de costellada anual? Havien d'organitzar una patxanga semblant a Madrid, al mateix dia a la mateixa hora? A la cadena número 4 han de dir que "quasi 50 mil espectadors al Bennabéu i quasi 50 mil al Camp Nou", quan les xifres oficials son al voltant de 53 mil i 38mil... Jo no entenc res. Jo no pertanyo al país d'on és tota aquesta gent. Imbècils.

100% democràtics

Fa uns quants anys, hi va haver un "individu" que va prohibir VOTAR. Ara n'hi ha uns altres que també ho volen fer. Votar és democràcia? Els que ho volen prohibir, ho són?

95% independents!

Tots queden retratats:
EL PAIS, ben amagadet, diuen que 94% sí i 70% d'abstenció.
LA VANGUARDIA, primera notícia, 94,9% sí, participacio 30%.
EL PERIODICO, també en primer lloc, titula "Tots contents", amb participació del 27%.
VILAWEB, evidentment, 95% si, participació 30%.
AVUI, donant-ho tot, afirma que "Les esquerdes resorgeixen en el si de l'organització de les consultes sobiranistes".
3cat24.cat, també demostrant qui els mana, destaca "Fissura en el moviment que impulsa les consultes".
EL MUNDO, jutgeu vosaltres mateixos les semblances, destaca "Crisis entre los promotores de las consultas soberanistas".
ABC, evidentment també, diu que "Las consultas independentistas pinchan con una participación por debajo del 30%". Ben amagadet.
A la pàgina de EL PUNT és impossible accedir, no sé per què es compliquen tant. No he mirat més. Tot això eren els titulars grans...
La única veritat és que en els municipis on s'ha celebrat democràticament la consulta, Catalunya ha de ser independent! 95% sí. Les dades així ho diuen:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3666868/index.html
Putaspañña!

Telebrutícies

Necessaria mostra d'estupiditat mensual. Pels fans: aquesta web. Fan t-shirts i tot!

Núvols i més núvols

Gran dispositiu neuronal en algun diari Sportiu, plantejant la pregunta: "Com ha de rebre el Camp Nou a Eto'o?". Les tres possibles respostes son: amb aplaudiments, amb una pitada o amb indiferència. Evidentment guanyen els aplaudiments amb diferència. Jo voto amb indiferència. Ja m'explicarà aquest 87% si el camerunès marca un gol que ens elimina d'Europa, amb quines ganes l'aplaudirà. En un altre diari esportiu, aquest cop de Ma(rc)drid(a), plantegen el si o no de "Creus que Messi hauria de forçar per jugar el Clàssic?". Les neurones també fan festa, després d'aquesta genialitat. Havien votat unes 10 mil persones. Suposo que molts d'ells eren periodistes esportius, que havien passat la tarda dubtant decantar-se pel si o el no. A l'altre diari de la capital del Estado, no trobo cap enquesta. Les neurones deuen estar pensant-la. Finalment, al 9 fan una enquesta sobre si aniries a votar a les enquestes del 13-D... Uns mil vots de moment. Així van les coses. Tinc auto-prohibit entrar l'altre diari (censurador) publicat des de Barcelona. "El fútbol es así, los porteros están para parar, los delanteros para marcar y los centrocampistas para correr" (l'entrenador tan-nacionalista-español del Mallorca).

The Other Side

(seguint amb la dosis mensual d'estupiditat...)

autoguerra

Només cal clicar en aquest enllaça, i marejar-te amb tantes paraules que desconeixes:
http://musicalwars.blogspot.com
Go.

Formatge

Sembla un bon plugin, i a més és gratis. Serà qüestió de provar-ho:
Frohmage !!!

the struggle goes on

Hi ha tantes coses que s'han escrit (i s'escriuran sobre Txernobil) que jo també ho faré. Només escriuré però una serie de links (videos, webs, fotos...) inconnexos (o si). Encara sense haver acabat de llegir l'extraordinari llibre "The truth about Chernobyl" de Gregori Medvedev, em començo a indignar (inútilment) sobre el que va passar. Una pregunta: perque l'amic Gregori no té pàgina a la Viquipedia? I molta gent morta.
Els bombers: http://www.youtube.com/watch?v=hDmk43b4OlE
Algunes fotos que parlen soles: foto1 + foto2 (i etcetera... com diria en Kurt)
El reactor: RBMK
Un documental: de compra o 10minutsaliutube
Una pel·lícula-documental gratis.
Ara sí, la sabelotodo: "the disaster"
El blog de Pripyat (sembla oficial).
Un jugador de futbol ucraines que va néixer el 22 d'abril de 1986 (a veure qui troba l'heroi)...
Massa coses...
"The explosion at Chernobyl released a hundred times the radioactive fallout of a nuclear bomb"

Let A23 erase me!

Fa tant de temps que no escric res d'un disc, que avui Assemblage 23 ho mereix. Em pensava que Tom Shear portava més temps, però tot va començar a finals dels 90s. Una dècada després entrega un altre disc espectacular. Mira la seva discografia, i intenta calificar algun dels seus treballs amb menys de notable. Jo soc incapaç. "Compass", el nou disc, encara no està inclos a la pàgina anteriorment indicada, però un cop escoltat: un altre treball excel·lent. Assemblage 23 no falla mai. Increible.

més soroll

Com la majoria de vegades, aquesta és una entrada per recordar-me a mi mateix que aquest link que hi ha aquí a sota et/em condueix a una bona llibreria de sons (des dels mitics Korg a Virus) per a fer bateries maques maques. Visitants d'arreu del món, aquí està:
http://soundlib.noisetheorem.com/drumlib/
[sort que ho vaig apuntar]

vacation time hit the beach

En aquesta pagina hi ha...



gratis.

Re-Dimonis

Sense comentaris.

.

Som l'instant que es perd.

Cinquena carta secreta al president:

Senyor president, en primer lloc, voldria disculpar-me pel to poc agradable de la meva última carta. El problema és que vostè no contesta cap de les qüestions que li exposo. Suposo que no ho farà. Però no digui més mentides. Per què no acabem amb tot això? Vol que el nostre país, tal com és ara, s’acabi? Ha comprat un llumí? Estem superpoblats, però superpoblats de gent amb altres prioritats a les nostres. Ha vingut mai algú a casa seva i li ha canviat el color de les parets? Doncs, a cagar! Això era una cosa i ara és una altra. Volem un país nostre. Això és un país de traficants i terroristes. Per què no roben a casa seva? Per què no detenen als seus amics, els verdaders traficants de droga? És que ha deixat entrar tota aquesta panda, per tenir culpables? No em sento d’aquest país, senyor president. Vostè s’hi sent? Segurament sí. Li deu agradar tot aquest circ pudent. Però arribarà el dia en què haurà de fer les maletes. I jo també. Com li he repetit més de cent vegades: tot això se’n va a la merda. I vostès no faran res per aturar-ho. Potser perquè no els donaria vots. Potser perquè els importa ben poc. Senyor president, tranquil. No li escriuré més. No crec en vostès. Hem perdut. Extermini ja.

The Champions!

El meu gran equip de bàsquet virtual ha guanyat els playoffs de la segona divisió d'Andorra, després d'una fase regular amb un balanç de 22 victòries 0 derrotes. Immens! La temporada següent intentarem no tornar a segona... Qui no es contenta es perquè no vol.

Tokareva

Un llibre amb aquesta portada (no he trobat cap imatge millor, i em feia mandra escanejar-la) és de lectura obligatoria. Més, si una de les primeres frases que llegeixes és: "Como no tenía ninguna experiencia en cuestión de suicidios me vi obligada a recurrir a los ejemplos que hay en la literatura universal". Equilibri és un llibre de 3 contes (que es llegeixen en una hora) de l'autora russa Viktoria Tokareva.
Segons la sabelotodo wikipedia, la Victoria volia ser metge de petita, però la van rebutjar (suposo la Universitat). Després va voler fer música, però tampoc tenia gaire traça en això. Finalment, va voler ser actriu. I això la va portar a escriure guions... per acabar escribint històries com les de Equilibri. Sembla que no va tenir gaire èxit perquè no era la típica feminista. I crec que el seu estil és bastant semblant al del senyor Dovlatov. Son de la mateixa època. Bé, prou propaganda. Només dir que, evidentment i malhaurada (que gran aquesta construcció), l'he hagut de llegir en castellà. Tampoc he trobat cap edició en català. Editorials catalanes = shit.

Quarta carta secreta al president:

Senyor president, vagi-se’n a la puta merda.

$$

"LA LIGA DE LAS ESTRELLAS"
"LA MEJOR LIGA DEL MUNDO"
...
Almería 0 - Valladolid 0

Tercera carta secreta al president:

Senyor president, tot això se’n va a la merda. La gent veu tot el que li posen a la tele. Veu marranos que no es dutxen. Veuen gordes que criden, sense pronunciar totes les lletres de les paraules. Veuen animals que corren, feliços. Veuen reportatges de músics amb pares hipermilionàris. Veuen homeless que es droguen en viu. Veuen futbol. Veuen telenotícies que vostès programen. Només li faré una pregunta: vostè veu la tele senyor president? És que si ho fés, li faria una mica de vergonya. Ara em contestarà que cadascú és lliure de canviar de canal o d’apagar-la. Aquest argument és absurd i fastigós. El meu gat quan fan bàsquet mira la tele. Quan jugo amb una pilota a casa, ell també vol jugar. Si tingués una cistella, potser arribaria a ser un bon triplista... Li importa tot això senyor president? A Nürenberg!!! Senyor president, li agraden les pomes? No menteixi. M’han comentat que ja té la maleta comprada. Ara comenci-la a omplir. (Què s’emportaria de tot el que ha fet pel seu estimat país?) I digui que vagin omplint el dipòsit de l’avió amb petroli nacional. Una mica d’electricitat? Jo faria servir molt més la electricitat. Segui aquí que li explicaré. Però sé que no m’escoltarà. Tots vostès tenen molt clar el que han de fer. Un periode de temps curt, unes butxaques que ben plenes marxaran. Però de veritat no té ni cinc minuts per contestar a les meves preguntes? Ja en tindrà ja, quan tot això hagi acabat. Ha mirat si té algun forat a la butxaca? Si té un boli, podria contestar-me. Sap que no el creuré, imbècil. Sense acomiadar-me, desitjo que aviat acabi la partida. És tard i el bar vol tancar.

Nimecres

Un camió que recull els plàstics.
Un camió que recull el vidre.
Un camió que recull el paper.
Un camió que recull la brossa.
Un camió que recull els trastos.
Uns camioners que criden en excés.
Estiu.
Calor.
Una finestra oberta.
Les quatre de la matinada.
Qui dorm?

Segona carta secreta al president:

Senyor president, tot això se’n va a la merda. Cada cop menys gent es creu tot aquest circ que munteu a la tele. Per molt que tingueu totes les teles i diaris controlats, ara no podeu controlar totes les pàgines d’internet. Senyor president, jo us recomano que comenceu a fer les maletes. La gent està farta de finançaments, quan ells estan a l’atur. La gent està farta de grips noves i velles, i de veritats amagades. D’ovelles. Li agrada el hip-hop? Està farta de veure com només ajudeu als bancs (els vostres jefes) i que els arbres amb pomes caiguts, us importen ben poc. No us agrada la fruita, senyor president? Quants crèdits necessiteu per fer la propera campanya electoral? Segur que els vostres amics, els bancs, us els deixen (com al franquista de les autopistes). Penso que necessitareu bastants milions, perquè això que proclameu, ja no s’ho creu ningú senyor president. Quina opció us queda? Intentar treure a la llum tots els negocis bruts de la oposició? Que no veieu que els jutges també estant ficats en tot això? A més a més, ara em dirà què vostè no ha engreixat una factura qualsevol uns quants milions... Li agraden els porcs? Quan haurem d’esperar a tenir un/a líder polític sense tota aquesta màfia al darrere? Un porc. Vostès ho permetran? Espero que sí.
Senyor president, espero que pugui respondre’m totes aquestes preguntes ben aviat. No es preocupi, jo no treballo a cap diari. No treballo a enlloc. No les faré públiques les seves respostes. O les respostes que escrigui algun subordinat/da seu. Espero que qui em contesti ho faci amb alguna cosa més que un redactat predefinit de “gràcies per la seva carta” i tota aquesta innecessarietat. Tampoc vull les explicacions d’un soci fidel.
Rebi una cordial salutació, senyor president, de qui no l’estima gens.

No signifiquem res més que números

"Idiots authority
Promising equality
So where is the land of the free?
Stop it you're killing me."
from the song Stop it you're killing me - Therapy? (Troublegum'94)

fem soroll?

Per tots els fans dels samples, com jo, aquí va un link per no oblidar: ENJOY!

La Propaganda

Hi ha un videojoc (al qual no he jugat mai), que proposa la figura dels "runners": gent que son, d'alguna manera, SMSs o eMails. El joc es situa en una gran ciutat (gràfics espectaculars) dominada per un règim totalitari que controla a tothom i bloqueja les comunicacions electròniques. Aquests "runners" són la comunicació entre els grups revolucionaris. A mode d'explicació de bar...

Quan la TV i els diaris no dominin el món, serà aquesta una eina que utilitzarà el govern. Alguna cosa ha fet ja amb segons quin tipus de descàrregues... Poden controlar tota la xarxa? Poden bloquejar totes les comunicacions actualment? Serien més útils els "runners" que totes aquestes campanyes de SMSs, eMails, grups de feisbuc... Segurament li hauriem de preguntar a "Guebels" sobre propaganda. Els seus principis encara son utilitzats actualment pels governants.
Es pot canviar el món a través de la tecnologia, escribint? O encara son necessaris els "runners"? Els super-herois del futur ho hauran de tenir en compte.

Suicidi's

Copyright de l'autor (Andy Riley) o la seva editorial, però aquí estan agafats d'internet. Que gran!

La Fidelitat

Encara que sembli el títol d'un llibre de Kundera, no escriuré sobre aquest sonat, sinó sobre una estàtua molt famosa de Tòquio. Es tracta de Hachiko, un gos de bronze. Hachiko es un exemplar de raça akita que a la dècada dels anys vint havia pertangut a un professor universitari. Cada matí, Hachiko acompanyava el seu amo a l'estació de Shibuya i esperava el seu retorn fins a la tarda. El 1925 el professor, que ja portava uns dies malalt, va patir un atac de cor a la facultat, amb la mala sort que va morir i no va poder tornar a casa. El gos el va continuar esperant davant l'estació durant 11 anys, fins al dia de la seva mort. Els japonesos li van construïr i dedicar aquella estàtua de bronze, ja que la fidelitat és una de les virtuts més valorades pels japonesos. No sé si hi ha gaires més monuments dedicats a aquesta virtut arreu del món (a part dels ultra-nacionalistes i bèl·lics). Figo seria un monument a la fidelitat en l'esport? Kundera i els seus escrits en les relacions de parella?

Per llegir la extended version d'aquesta llegenda o mite: aquí.

Moshi - Moshi

Si fos japonès diria "moshi-moshi" al agafar el telèfon. Antigament hi havia unes guineus, les kitsune, que parlaven el llenguatge dels homes i tenien l'habilitat d'apoderar-se de l'ànima de les persones. Aquestes guineus dolentes, però, no sabien pronunciar l'expressió "moshi-moshi". Així doncs, quan un japonès es posa al telèfon i diu "moshi-moshi", et fa saber que no és una kitsune i que no et prendrà l'ànima. Ho vaig llegir en aquest llibre i he consultat a diferents llocs i és tant cert com curiós. No sé què diuen al acabar la conversa...

Oh, Europa

a part del Barça...

... La vinyeta de E. Rodera al diari ADN avui. Impagable!

Cíclic

Avui és el gran dia. Demà pot ser encara millor. Demà pot ser no tant bo... Però hem arribat fins aquí. Ha estat bé. Sempre tot torna a començar.

Fat

Els sud-americans i sud-americanes estan grassos i grasses. Alguns nord-americans i nord-americanes també. Alguns nord-americans, no.

Desconcert / Breakdown

Aquest matí quan anava a buscar el bus per anar a la feina, he agafat el diari gratuït que agafo davant de la cafeteria d'aquest carrer que hi ha a prop de casa. Això, evidentment, no és res especial. El que m'ha sorprès ha sigut la portada que camufla la portada real del diari. Aquesta portada publicitaria que uns dies és de les millors ofertes del MediaMarkt, o altres d'un nou producte per perdre pes. Avui, la notícia era la sortida del nou disc de Green Day "21st Century Breakdown". Des dels 13-14 anys que escolto aquest grup (últimament molt menys). Ara, quasi als 30, el que era un grup de punks (però punks dels d'abans) ara s'ha convertit en alguna cosa similar a U2 o Coldplay. Almenys pels seus mànagers i assistents i altres criatures. No vull dir que ells no vulguin agafar tots els diners que els venen a damunt... La veritat és que mai m'hagués imaginat que la publicació d'un disc de Green Day fós com l'estrena de la nova pel·lícula d'aquell actor tant famós. En resum, que m'he informat dels milers de formats en que podies adquirir el disc, que a l'octubre la gira arribarà a Barcelona, els DVDs, algun tema extra... Després de treballar, he buscat alguna ànima benèfica i l'he baixat. Poc s'assembla al que feien fa 15 anys enrere, però és igual. Em segueix agradant. Fins i tot la portada és sobrenatural. M'emociona a vegades i, a vegades, penso que això ja no m'agrada. El desconcert. No crec que hi vagi al concert, no. O potser sí?

May 16

Today is MAY 16.

Are we alive?

El que està passant amb l'equip de futbol del Barça aquest any és anormal. Avui passava per davant d'una botiga d'aparells electrics, d'un basarelregalo, i a les teles tenien posar el madrit-barça del 2a 6. El més curiós de tot és que hi havia gent que es parava al carrer a veure el partit. Això és molt extrany.

Profecia índia

Només quan s'hagi tallat l'últim arbre,
només quan l'últim riu hagi mort enverinat,
només quan s'hagi pescat l'últim peix,
només llavors veuràs que els diners no es poden menjar."

Ho haveu vist??